Com treballem

El Jardinosofia aplicat als productes del segle XXI  
La natura és sàvia, ens ho ha demostrat des d’abans que els primers humans de naixessin. Per desgràcia s’ha anat degradat amb el pas del temps com a conseqüència de la intervenció de l'home.

Però ella mai es rendeix, les plantes amb les què decorarem les nostres llars també són vegetació i no només serveixen com a elements decoratius sinó que també proporcionen beneficis essencials per mantenir un equilibri de vida sana i natural. Les propietats que tenen només beneficis per a l'ésser humà, per això, el primer que hem de fer és introduir-los en el nostre entorn, que avui dia alguns són coneguts com l'entorn industrial.

Corma com cooperativa lluita per mantenir i incrementar les superfícies de vegetals de les ciutats, cases, espais públics, terrasses, jardins, etc., amb l'ajuda de les plantes i les seves propietats que lluitar contra la contaminació urbana, absorbeixen CO2 millorant així l'atmosfera i el deteriorament del medi ambient, millorar l'estat d'ànim de les persones, reduint l'estrès i creen una sensació de benestar i alhora milloren la qualitat de l'aire.

També optem per afavorir la biodiversitat, a més d'ajudar a beneficiar la sostenibilitat aportant diferents conceptes de jardineria que requereixen un manteniment baix.

 
     

LA BIODIVERSITAT

   
La biodiversitat és el conjunt d’organismes vius (inclosos els humans) que formen part d’un espai, així com a les relacions entre ells i els seus entorns.

Mantenir la biodiversitat és un component essencial del desenvolupament sostenible.

Els pobles i ciutats cada vegada s’han tornat indrets més hostils per la biodiversitat. El soroll, la contaminació de l’aire, els residus, les espècies invasores... han fet que mica en mica siguin espais poc amigables per la fauna. Afortunadament, cada cop són més els municipis que lluiten per canviar aquesta situació.

QUÈ PODEM FER PER MILLORAR LA BIODIVERSITAT DELS ESPAIS URBANS?  
1 MANTENIMENT ARBRAT I ARBUST

  • No podem en l’època en què els arbres estan en fruit, concentrem aquestes tasques durant una altra època de l’any
  • Evitem podar tots els arbres i arbusts el mateix any.
  • Disminuim el nombre de podes i les fem menys dràstiques. Així hi haurà estructures que podran sustentar nius de mida gran.
  • Mantenim el port natural dels arbusts, per ajudar a que albergin també fauna
  • Anem substituint les espècies no adaptades per d’altres alhora que afavorim la diversitat d’espècies
  • No utilitzem pesticides ni fitosanitaris químics. En cas de tenir una plaga, utilitzem sistemes de gestió integrada de plagues.

2-MANTENIMENT PARCS, TALUSOS, GESPES

  • Disminuim el nombre de segues dels prats i seguem a més alçada, per afavorir el desenvolupament del màxim nombre d’espècies diferents
  • No retirem les restes de sega ni totes les fulles del sòl, ja que la fullaraca permet el desenvolupament de la fauna invertebrada i incorpora matèria orgànica al sòl.
  • Disminuim progressivament la presència de gespes i les anem substituint per prats florits.
  • No utilitzem pesticides ni fitosanitaris químics. En cas de tenir una plaga, utilitzem sistemes de gestió integrada de plagues.

 

3- PARCS I JARDINERES

  • Creem espais amb molta diversitat d’espècies per afavorir al màxim la presència de tot tipus de fauna.
  • Escollim espècies amb baixos requeriments hídrics i, a ser possible, autòctona.
  • Introduim el verd al màxim d’espais possibles, per tal de crear una vil·la on la fauna tingui corredors verds i pugui anar d’un espai a l’altre fàcilment.
  • Disminuim progressivament la presència de gespes i les anem substituint per prats florits.
  • No utilitzem pesticides ni fitosanitaris químics. En cas de tenir una plaga, utilitzem sistemes de gestió integrada de plagues.

 

CURIOSITATS:
  • Sabies que el 10% de les espècies d’aus que viuen a Espanya viuen en entorns urbans? De fet, algunes d’elles depenen de la presència d’entorns urbans, com és el cas del pardal. Tot i això, les seves poblacions es troben en procés de retrocés
  • Sabies que si en lloc de tenir grans extensions de gespa verda, típics del nord d’Europa (on l’aigua és abundant), tinguéssim espais amb diferents espècies de flors autòctones atrauriem a gran quantitat de pol·linitzadors i aus Algunes aus, com el trist (Cisticola juncidis) o el bitxac comú (Saxicola rubicola), fan els nius enmig de prats.
  • Es molt recomanable plantar aromàtiques autòctones, que atrauran gran quantitat d’insectes pol·linitzadors. A la zona mediterrània, pots optar pel romaní, l’espígol, la sajolida, el timó o farigola , la sàlvia, l’alfàbrega